Són moltes les persones que es pregunten dia a dia si realment és necessari contractar una assegurança. Si tu també ets un d’aquests, has de llegir el post.

Una assegurança, del tipus que sigui, és sempre un sinònim de protecció. Per tant, la resposta a la pregunta de si és necessari contractar una assegurança també implica pensar si vols assumir determinats riscos o prefereixes viure amb la tranquil·litat de saber que, davant qualsevol mena d’incident, tu i els teus comptareu sempre amb el suport necessari per superar qualsevol daltabaix.

Sempre diem que un pensament comú entre tots aquells que reneguen de les assegurances és creure que a ells mai els hi passarà res. Tanmateix, el cert és que, al llarg de la nostra vida, ens trobem amb una gran quantitat de successos davant els quals una assegurança ens podria protegir. Alguns segurament seran fàcils de solucionar, però les probabilitats de patir un incident al qual no puguem fer front també són altes. Els fets ens ho demostren diàriament.

Per això, avui volem compartir el testimoni d’una dona que no havia parat mai atenció en tot allò que vertaderament suposa viure sense assegurances:

Tinc un amic que treballa en una oficina d’assegurances i sempre em deia que havia d’estar protegida perquè si em passava alguna cosa, a la meva família i especialment a la meva filla, no li faltés de res. Jo sempre havia pensat, com tots els que treballen en el sector d’assegurances, que em volia vendre algun producte i punt. Però fa uns mesos vaig canviar totalment d’opinió…”.

I si marxem deixant una hipoteca per pagar i una família per mantenir?

Tenia una amiga que, malauradament, amb mig any li van detectar un càncer i aquest estiu passat va morir, amb 40 anys. Per “sort”, ella sí que estava ben protegida per si li passava alguna cosa (feia uns anys que havia contractat una assegurança de salut, una de vida i una de decessos entre d’altres). Va morir deixant una hipoteca per pagar i una família per mantenir. Va ser un cop molt dur per la família, però van tenir la tranquil·litat que no es van haver de fer càrrec de cap despesa ni gestió de l’enterrament i que cobraran uns diners de l’assegurança de vida que els hi traurà el mal de cap de la hipoteca.

Va ser en aquest moment, quan vaig pensar: <<Merda, jo no ho tinc arreglat. I si m’hagués passat a mi? Qui s’hagués fet càrrec de l’enterrament? Qui el gestionava?? Qui m’assegurava que a la meva filla no li faltaria de res?>>. Va ser en aquest moment quan vaig començar a posar fil a l’agulla per tenir-ho tot en ordre, perquè mai em passarà res, és el que tots pensem i volem, però ara sí que m’ha tocat de prop i m’ha remogut i m’ha afectat.”

Pensem que mai passa res, però canviem d’opinió quan ens toca a prop

Poc després de tenir-ho tot arreglat, mor el germà d’una companya meva de feina. Un noi de 37 anys, sense cap patologia. Més o menys amb el mateix temps que la meva amiga, també li van detectar un càncer. Aquest noi no tenia cap assegurança contractada, però sí un cotxe nou d’un any per pagar, una hipoteca per fer front i un enterrament per liquidar. Aquí comencen els merders entre família per decidir com es paga tot, ja que la dona sola no se’n pot fer càrrec.

Realment, en aquests dos casos ha acabat tràgicament amb la mort, però i si tots dos s’haguessin quedat amb una dependència o una invalidesa havent de fer front a totes les despeses sobrevingudes (a part de tots els mals de cap a escala emocional)? Penso que, si mai em passés a mi, la meva malaltia afectaria molt greument el futur de la meva filla i, avui dia, comprenc la necessitat que em deia el meu agent per contractar les meves assegurances personals.”

Esperem que, després de llegir aquest post, hagis canviat d’opinió sobre les assegurances. Des d’iSeguros, et garantim que estem al costat de les persones, oferint el suport necessari i sempre defensant els interessos dels nostres assegurats. Són molts els clients que ja confien amb nosaltres i ens agradaria molt que tu també ho poguessis fer. Recorda que, per a qualsevol dubte o qüestió, pots contactar amb nosaltres sense compromís.